L'Espai Empremtes

06.11.2018

L'Espai Empremtes és un lloc simbòlic als cementiris de record i homenatge als nadons morts abans o poc després de néixer i en especial a aquells que no poden ser enterrats. 

La província de Lleida és la primera en posar en marxa un projecte per disposar d'aquest espai en els principals cementiris de cada comarca. Cervera a la Segarra ja l'ha inaugurat i Tàrrega a l'Urgell i Lleida al Segrià ja han iniciat el projecte. 

L'Espai Empremtes és una zona del cementiri dedicada a aquelles famílies que han patit una pèrdua gestacional, perinatal i neonatal (ens referim a la mort del nadó independentment de la seva edat gestacional). Es tracta d'un espai que convida a la reflexió i facilita el dol alhora que permet a les famílies deixar flors en record dels seus/es fills/es, encendre una espelma, deixar dibuixos dels germans i germanes, etc. Està obert a tothom qui ho necessiti  i no compta amb connotacions religioses.

Aquesta iniciativa la lidera a la província de Lleida el Servei de suport al dol de Ponent arran de la manifestació de les famílies per la necessitat d'aquest espai. S'ha seguit el model de Calaf, una població a l'Anoia on les famílies van aconseguir que per primera vegada el consistori els cedís aquest espai. Ara, el dia 1 de novembre de 2018, es va inaugurar a Cervera el primer espai Empremtes a Lleida i aviat el tindrà també Tàrrega i Lleida, ja que ambdós ajuntaments ja han aprovat la seva creació. El projecte s'ha presentat també a Borges Blanques i Balaguer i s'espera portar-lo a algun cementiri més on hi pugui haver demanda.   

Pots veure com alguns mitjans de comunicació han recollit la notícia:

Per què és necessari l'Espai Empremtes?

Les mares i pares que formen part dels grups de suport per dol gestacional ens han mostrat el seu desig de comptar amb un espai on poder simbolitzar els seus fills morts, un lloc on poder recordar-los. Com a especialistes en dol, hem de dir que aquesta necessitat és totalment normal (de fet en quasi bé totes les cultures es rendeix homenatge als difunts). La dificultat que troben és que aquells que moren abans de la setmana 24 o no arriben al pes mínim de 500 gr., la família no pot disposar del cos del seu fill amb la qual cosa, no pot enterrar-lo o incinerar-lo i tampoc tenen la possibilitat de comptar d'un espai al cementiri... d'alguna manera és com si no haguessin existit. I els pares i les mares precisament el que reivindiquen és que sí que han tingut un nadó. 

Així doncs aquest espai és un reconeixement a l'existència dels fills i les filles de les famílies alhora que fa visible el dol gestacional.