EL DOL
Què ens passa quan perdem una persona estimada?

Tots nosaltres en un moment de la nostra vida experimentem la mort d'una persona estimada. Cada persona viu aquest procés d'una manera diferent. És molt difícil acceptar la realitat del que ha passat. És molt possible que neguis la mort. No és estrany que al principi pensis que has vist la persona estimada o l'has sentida. Durant els primers dies i setmanes és normal que tinguis un sentiment de confusió i descontrol amb accentuats alts i baixos.

El camí del dol, és un camí a recórrer personal i interiorment. No es pot dir que el dol tingui un temps concret perquè la seva duració és molt variable. Si bé és cert que el dolor punyent de les primeres setmanes es va mitigant a partir dels dos mesos, i gradualment va disminuint. Cadascú té un ritme diferent i necessita el seu procés d'adaptació i de transformació cap a la nova vida que s'elabora amb un compromís actiu.

La majoria de les persones en el dol després d'aquests moments inicials passen per un període llarg d'abatiment en què és difícil menjar, dormir o fer activitat física. És natural que et sentis esgotat, pots tenir la sensació que has perdut tot l'interès per la vida i per les relacions personals. Totes aquestes reaccions són naturals i no t'estàs "tornant boig". Recorda que necessites temps per descansar, menjar i dormir. Fer una mica d'exercici físic regularment és un bon antídot contra la depressió.

Sentir dolor és natural. També pots tenir sentiments de crítica o culpa, pànic, autocompassió i enuig. A vegades molta irritabilitat contra els altres, fins i tot cap a la persona morta. Si tens això és possible que creguis que ho has d'amagar, però són emocions que formen part del procés natural de dol. No el faci por compartir els teus sentiments més amagats amb algú de confiança que el sàpiga escoltar.

És possible que sentis que algú de la teva pròpia família o amics s'allunyen de tu. Malauradament això passa sovint i possiblement es deu a que no saben què dir-te. Potser caldrà que facis tu el primer pas i els facis saber que necessites parlar de la persona estimada i dels teus sentiments.

Estigues amb gent que sàpiga escoltar. No amaguis les teves emocions: expressa el que sents. No evitis parlar del que ha passat. Demana ajuda quan sigui necessari. No t'oblidis que els nens també senten dolor com tu: convida'ls a expressar el que senten amb jocs i dibuixos.

Amb el pas del temps, quan el dolor no sigui tant fort, notaràs que pots recordar sense estar tant pertorbat. Potser serà el moment de pensar quina direcció vols que prengui la teva vida amb nous interessos i propòsits. Això no voldrà dir deixar d'estimar la persona que has perdut, sinó que tenint-la sempre en el cor pots, en honor seu, seguir gaudint d'una vida plena. No et preguntis més per què i planteja't: Què faré a partir d'ara? 

El dol es un procés individual i cadascú el viu d'una manera diferent. No pensis que el que estàs fent es anormal si no encaixa amb el que aquí l'expliquem o el que altres persones et diuen. Dóna't permís per fer-ho a la teva manera. També de tant en tant sàpigues que hem de reposar el dolor i gaudir del que encara tenim: això no significa oblidar ni deixar d'estimar a la persona que hem perdut.